Apunts

Maria Carme Font i Senen

Restaràs per sempre al cor de milers de persones

Soc jo, el teu oncle Miquel, que amb tu voldria parlar. Mai és tard per retornar la Maria Carme als nostres pensaments, sentiments i amb gran consideració. Va ser tan gran i emocional el xoc que vaig tenir quan vaig rebre la trista i inhumana notícia, que no sabia ni què dir-te ni com expressar-me, en tant que tens un currículum tan intens, on es poden trobar milers de temes per comentar-te.

Fa molts anys, quan havies de decidir el camí laboral de la teva vida, vares preguntar-me: “Miquel, vull fer infermeria com tu per estar al costat dels malalts, donar-los el meu escalf i la meva ajuda professional. Com ho veus?” Vaig contestar-te que la dedicació a la infermeria era molt estressant, de molta responsabilitat i d’abnegació constant, personal i familiar. L’exerciràs amb prioritat, dignitat, professionalitat i felicitat, si conserves els teus principis ideals: estar sempre al seu costat amb les dues mans i el cor obert, de bat a bat, per ajudar-los en el que necessitin. Sempre necessiten molta estima, un sobreesforç de comprensió i fina ajuda psicològica. Vares triar la branca d’infermeria més complexa i angoixant: diàlisi, que omplia professionalment el teu dia a dia. També et vares dedicar, com a gran professional, a la podologia. En soc ferm testimoni, que has complert pas a pas i amb escreix el que vares prometre abans de començar el teu camí d’infermeria.

El teu marit, l’Eloi, va trobar en tu l’esposa perfecta, la constant cuidadora i l’abnegada infermera, allargant-li molts anys la vida.

Durant molts anys, vares ajudar a allargar, amb il·lusió i esperança, la vida a milers de malalts renals. Vares ajudar a morir, amb dignitat, a milers de pacients. Vares dedicar els teus llargs anys de vida professional a repartir salut entre els mancats i necessitats. I també vares alleugerir el dolor a milers de peus. La teva vida professional dedicada a la infermeria mereix un cum laude humà!

Tots sabem que algun dia morirem, però, si et plau, bon Déu, no d’aquesta manera! Oh, Déu! Així no! Lloades siguin les teves mans i el teu cor per a la teva eternitat. Ens hauràs deixat alguna pista per trobar ja el o els teus ferotges i inhumans assassins? Gràcies. Descansa en pau, apreciada Maria Carme.

*El teu oncle

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.