Cultura

Més enllà de la icona

Una exposició a la Filmoteca mostra Marilyn Monroe en el moment àlgid de la seva carrera a través de 84 fotografies de Milton H. Greene. Es pot veure fins al 24 de febrer

En la mostra “es veu la versatilitat de Marilyn i els diversos personatges que podia encarnar”

“Déu li ho va donar tot”, deia d’ella Billy Wilder, un dels cineastes que van contribuir a forjar la llegenda de Marilyn Monroe amb títols com ara La tentación vive arriba (1955) i Ningú no és perfecte (1959). La col·lecció de frases del cineasta sobre Marilyn Monroe (1926-1962) és memorable. La va dirigir quan estava al cim de la seva carrera, i és precisament en aquesta època que va conèixer el fotògraf Milton H. Greene (1922-1985). De seguida van congeniar i, de la seva relació professional i personal, en van sorgir instantànies meravelloses, com les d’aquestes pàgines. Formen part de l’exposició Marilyn Monroe by Milton H. Greene. The 50 sessions, que inclou 84 fotografies fetes entre el 1953 i el 1957 i que es pot veure a la Filmoteca de Catalunya fins al 24 de febrer.

“El visitant veurà la Marilyn dels seus anys més daurats, quan acaba de viure el gran èxit d’Els senyors prefereixen les rosses [Howard Hawks, 1953]; té el control de la seva carrera i ja té més confiança en si mateixa; està radiant”, explica Cristina Carrillo, comissària de l’exposició. La mostra és gratuïta i no cal reserva prèvia, n’hi ha prou a demanar l’entrada a la taquilla. Només cal fer cua si l’aforament és ple.

L’exposició està produïda per la Filmoteca de Catalunya en col·laboració amb els arxius The Archives, LLC, que custodien el material exclusiu de l’actriu, amb la col·laboració i la supervisió de Joshua Greene, fill del fotògraf i director dels arxius de la seva obra. La comissària, que ja ha dedicat exposicions a l’actriu a Portugal i a Hong Kong, creu que la mostra reflecteix Marilyn Monroe en tota la seva esplendor: “Era una dona que es posava davant d’una càmera i es transformava. Era genial, tenia una força i un magnetisme brutals. Tenia aquesta doble naturalesa d’alegria i de tragèdia, aquest conjunt complex que era ella, i tot això es veia a través de les fotografies. Permeten entendre per què es va convertir en una icona.”

Relació còmplice

La gran quantitat de sessions i l’excepcional qualitat de les fotos que Milton va fer a l’actriu tenen a veure amb la complicitat que els unia. “Com que tenien aquesta relació tan íntima, la veus molt més accessible, amb un encant, una sensualitat i també una innocència molt genuïns”, explica Cristina Carrillo. La química va ser immediata: “El 1953 Marilyn tenia un contracte amb la Fox i ja tenia l’estatus d’estrella. Això li permetia escollir els fotògrafs que volgués. Havia vist moltes fotos de Milton Greene i li encantaven, deia que eren les més boniques que havia vist en la seva vida i volia que la fotografiés.” Així, doncs, Fox li va organitzar una sessió amb ell, l’any 1953, per a la revista Look. “Marilyn s’esperava un home gran, i es va trobar algú jove [Greene va néixer quatre anys abans]. De cop es troben dues persones amb un ritme de vida semblant, hi va haver de seguida magnetisme entre tots dos i ella de seguida va sentir que podia confiar en ell i que mai li faria mal.” No s’equivocava. El fotògraf va trencar amb la seva imatge estereotipada de rossa sexi: “Mai li va fer mal. Passa poques vegades en la vida, quan es van conèixer es van entendre i hi va haver de seguida una complicitat.” Milton H. Greene va intentar mostrar la seva faceta menys frívola: “Volia que la gent veiés que era una actriu molt seriosa, una dona que sempre estava estudiant, llegint, aprenent... De fet, va ser Milton que li va suggerir estudiar a l’Actor’s Studio, amb Lee Strasberg, on estudiava gent com Marlon Brando, i ella era a Hollywood i va anar a Nova York a continuar formant-se.”

Això no vol dir que no siguin fotografies amb un component sexual. “La part sexual de Marilyn no es podia obviar –comenta Cristina Carrillo–. Sortia d’ella mateixa, era a la seva natura, però en les fotografies de Milton es veia aquesta versatilitat que ha de tenir qualsevol actriu, i els diversos personatges que és capaç d’encarnar.” I hi afegeix: “Milton H. Greene té una facultat magnífica, que és treure totes les emocions dels que retratava, i Marilyn en aquest sentit era molt generosa. La càmera sempre estimava Marilyn, i ella estimava la càmera.”La comissària comenta, per exemple, la sessió de fotos en què va vestida de ballarina, a la qual pertany la de dalt: “A la famosa sèrie de fotos vestida de ballarina, de les més importants que s’han fet de Marilyn, anava amb un vestit dues talles més petit del que li tocaria, no li entrava bé i va començar a jugar amb el vestit. La veus jugar i mirar de mil maneres a totes les fotografies: canvia, es transforma... En aquestes fotografies veiem la gran actriu que era.”L’exposició es pot visitar amb una audioguia amb comentaris de figures de l’àmbit del cinema, les ciències socials, l’art, l’activisme i la literatura. S’hi poden sentir, entre d’altres, Marina Subirats, catedràtica de sociologia de la UAB; Imma Merino, crítica d’aquest diari i professora de cinema de la Universitat de Girona; la periodista especialitzada en moda i la seva relació amb la política Patrycia Centeno, i la fotògrafa Tanit Plana.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Arriben a Barbastre 42 de les 111 obres de la Franja que estaven al Museu de Lleida

Barbastre

Surten del Museu de Lleida una quarantena d’obres d’art originàries de les parròquies de la Franja cap a Barbastre

lleida
MARIA ARNAL
CANTANT

“La monarquia és l’últim dinosaure que falta per extingir”

BARCELONA

Unides per un fil invisible

Barcelona

Picasso, entre joies i la seva germana

barcelona

El nou Modern completa la primera fase de reformes i ja albira ser un pol artístic

Girona

Aiala estrena odissea al Black Music Festival

girona
cinema
animació

Disney torna a mirar cap a Orient

Barcelona

Malalts de ‘voler ser’

BARCELONA