Cultura

Jordi Artigas

Historiador de cinema i autor d'un llibre sobre el Cine NIC

“Els Nicolau eren un gran brollador d’invencions”

Molt abans que el Cinexin, el Cine NIC va ser el projector que va entusiasmar els nens i nenes del segle XX. Als anys trenta, tres germans barcelonins –Tomàs, Josep Maria i Ramon Nicolau– van concebre aquest invent que, girant una maneta, permetia contemplar pel·lícules d’animació. Funcionava amb bandes de paper translúcid omplertes de dibuixos i el seu èxit va traspassar fronteres. Del Poble-sec al món.

D’on ve la seva passió pel Cine NIC?
No és només pel Cine NIC, que és el moll de l’os, sinó per altres joguets cinematogràfics. Per això al llibre, com que el NIC no va néixer com un bolet, escric una història del precinema i repasso les joguines òptiques des del segle XIX. El Cine NIC estava basat, com han reconegut els seus fundadors, en la llanterna màgica, que també n’hi havia de joguina. Per obtenir l’animació es feia amb llanternes i els germans Nicolau van imitar-ho.
I per què va ser tan popular?
Perquè crec, com explico al llibre, que va ser el moment oportú per fer-ho. Aleshores, als anys trenta, el cinema vivia un moment molt dolç, hi havia cues per entrar, no com ara. També estaven molt de moda des de feia una dècada els dibuixos animats, amb el Gat Fèlix i altres personatges que gaudien de molt èxit. La família Nicolau, que es dedicava a fabricar paper de fumar i paper de calcar, va decidir l’any 1931 fer l’empresa Proyector NIC SA a Barcelona, al Poble-sec. Ho van endevinar de ple!
I tant. Però què té d’especial que no tinguin altres joguines del mateix estil?
Que va ser la primera. Després va tenir molts imitadors, altres societats que van patentar altres projectors. El Cinexin va ser l’última joguina cinematogràfica infantil, que també es va fabricar a Barcelona. El que va passar és que l’última de cinema amateur ja era en format Super-8. La singularitat del Cine NIC és que era en paper i que es va produir a Catalunya. D’aquí es va exportar a mig món. Patents a Alemanya, França, Itàlia, els EUA, el Canadà... Qui pica primer, pica més fort.
Així que tota la fabricació va sorgir d’aquí.
Tot es feia aquí, al Poble-sec, on hi havia les factories. Era una cosa artesanal primer, que després es va anar industrialitzant i exportant de seguida les patents a l’estranger. Voldria destacar que no va ser l’única que van fabricar. Els germans Nicolau eren un autèntic brollador d’invencions en aquella època: el Cine Policcinella; el Cuentacuentos, un llibre que venia acompanyat d’un relat sonor que es reproduïa amb un disc sonor d’aquells de pedra; un projector NIC de diapositives; van inventar un sistema de revelat instantani de fotografia; la Finita, la muñeca que habla (amb un tocadiscos), el Equilibrin..., no paraven! El gremi de fabricants de joguines era molt potent a l’època i ells van ser als anys deu els qui van promocionar el primer antecedent de la Fira de Mostres de Barcelona.
El NIC ja en té 90, d’anys.
La primera patent la van fer l’abril de 1931, coincidint amb la proclamació de la Segona República, i la factoria va tancar el 1974. Tot canvia i tot evoluciona. Encara, però, a Facebook hi ha molts col·leccionistes del Nic i de moltes altres joguines.
Per saber-ne més tenim el seu llibre i els museus?
Sí, de NIC n’hi ha al Museu del Joguet de Figueres, i al Museu del Cinema de Girona tenen el fons que va comprar el Tomàs Mallol abans que morís Tomàs Nicolau. I es va salvar de pura casualitat, per iniciativa privada, gràcies a Tomàs Mallol, que va conèixer un dels fills dels fundadors. Una sort! Com que hàgim tornar a trobar-nos amb l’Albert, net d’un dels fundadors, que va ser present a la presentació del llibre que vam fer dijous al Museu del Cinema.
Ha estat costós fer el llibre?
Ha estat molt dificultós, una llarga trajectòria que comença el 1998, i l’any passat vam haver de posposar la publicació per la pandèmia. Abans, un virus informàtic ens va esborrar tots els arxius. Entre uns i altres, però, ho hem salvat i estem molt contents del resultat final d’aquest llibre.

La dada

Tomàs Mallol, un apassionat del NIC

Quan Tomàs Mallol estava formant la seva col·lecció de precinema i dels orígens del cinema, va voler crear dos apartats específics que sobrepassaven aquesta cronologia: el cinema amateur (1923-1980) i el Cinema NIC (1931-1974), àmbits que responien a dues de les seves grans passions en el món del setè art, entre elles el NIC, protagonista dels seus jocs d’infància i que va desvetllar en el nen Mallol una passió pel cinema que el va acompanyar tota la vida. Al Museu del Cinema de Girona s’hi exposen projectors de tot tipus, sorgits de la fàbrica dels Nicolau i uns quants de fabricats a l’estranger sota la patent NIC, així com pel·lícules que van arribar a comercialitzar. Precisament, dijous, al museu, s’hi van fer projeccions i la presentació del llibre, com a acte principal del Memorial Tomàs Mallol.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Crítica
òpera

El fetitxisme operístic que exalta àries i divos

Restauren a Lloret un gran sepulcre modernista

lloret de mar
crònica
música

Un concert únic

Palafrugell
David Armengol
DIRECTOR DEL CENTRE D'ART LA CAPELLA

“El nostre paper és tenir molta cura del sector artístic”

barcelona
NEUS CANYELLES
Escriptora

“Oblidar ràpidament ens fa pitjors persones”

Barcelona

La 22a Nit d’Il·lusió tindrà dues sessions el 14 d’agost

santa cristina d’aro

Ethno Catalonia omple Banyoles de sons del món

BANYOLES

Grans veus de dona, a la vall de Camprodon

CAMPRODON
memòria històrica

Recordaran la veu catalana de La Pirenaica