Cultura

Fernando León de Aranoa

Director de cinema

“S’estan perdent el sentiment de classe i la solidaritat”

La llarga llista d’èxits de Fernando León de Aranoa (Madrid, 1968) s’amplia amb El buen patrón , pel·lícula que representa Espanya en els Oscar i que s’estrena avui als cinemes després de passar amb èxit pel Festival de Sant Sebastià. Abans havia dirigit Los lunes al sol (protagonitzada també per Javier Bardem), Familia, Barrio, Un día perfecto...

La solidaritat en aquesta fàbrica de balances no es veu per enlloc, a diferència del que passava a ‘Los lunes al sol’.
Sí, és part del que volia explicar a través de la pel·lícula, com n’està de fragmentat el mercat laboral, com els mateixos processos i la manera com es legisla ho afavoreixen. S’estan perdent aquest sentiment de classe, la solidaritat i el suport dels companys. A la pel·lícula hi ha alguns moments d’empatia i solidaritat, però pocs.
Fins a quin punt el patró està nspirat en personatges reals?
Hi ha alguna cosa en l’inici de la història, però no s’inspira en ningú en concret, conegut. Hi va haver algun relat que havia sentit d’amics que passen per situacions semblants a les que descriu la pel·lícula. Tenia la idea de parlar de com les relacions personals i laborals s’encreuen sovint de manera perversa, i la feina envaeix la nostra vida personal. Em va semblar que aquí hi havia un filó, un personatge que podia tenir molt humor, perquè també té a veure amb la picaresca. És algú que també és molt hàbil i carismàtic, té gràcia i és fàcil per a la gent empatitzar amb ell, i això permetia parlar de les relacions laborals.
Sovint ha parlat de gent més humil en les seves pel·lícules. Per què ara volia mirar amunt?
Per parlar de feina em semblava un bon angle. Primer de tot va aparèixer el personatge, Blanco, que em va seduir. Crec que tots el reconeixem i pot despertar simpatia. Crec que això passa. Ell em portava a la resta de personatges, que ajuden a construir-lo.
El paternalisme que mostren els patrons amb els treballadors és sempre fals? Això va de classes socials i gent que és a dalt i a baix?
Jo crec que el paternalisme sempre és dubtós. Un no treballa per tenir un pare, per ser cuidat en la seva vida íntima i personal, una cosa que sí que passa en aquesta història. No vol dir que això sigui sempre així, hi ha patrons i caps que no tenen aquest comportament. Però passa de vegades i és el que explico a través de la meva pel·lícula.
Amb Javier Bardem ha fet pel·lícules molt diferents, que demostren per si mateixes la seva versatilitat com a actor: ‘Los lunes al sol’, ‘Loving Pablo’ i ara ‘El buen patrón’.
Sí, ha fet amb mi personatges molt diferents. En aquest cas, el Blanco d’El buen patrón, és l’antagonista del que va fer a Los lunes al sol, el Santa. Amb Javier ens imaginàvem algun diàleg entre els dos. Seria divertit d’escriure’l i rodar-lo. Tots dos tenen força i enginy i seria un repte fer-ho, no descarto res. Són dos personatges antagònics, però finalment comparteixen aquest carisma. Potser la diferència més gran és que hi havia molt humor en el Santa, tenia una manera de veure el món i explicar-lo que era molt còmica; en canvi, a El buen patrón l’humor és més proper a la comèdia, a la sàtira fins i tot, i això implicava treballar altres coses. Aquest aspecte és el que ha estat més nou per a nosaltres. Hem explorat com fer això sense caure en els estereotips, respectant sempre l’espectador i la realitat. Encara que facis aquest joc, no has de perdre el sentit de la realitat i caure en la caricatura.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.